La comarca del Vallès Occidental ocupa una gran part de la plana entre la serra de Collserola i el massís de Sant Llorenç de Munt, a cavall de les dues conques del Besòs i del Llobregat. Malgrat la forta pressió urbana i industrial de la plana, el Vallès Occidental conserva una part de la seva riquesa natural i paisatgística i un patrimoni arquitectònic i cultural que val la pena tenir en compte a l’hora de conèixer els seus indrets.
El Vallès Occidental és una de les principals comarques de Catalunya. Aplega 23 municipis, amb ciutats i pobles alguns ja mil·lenaris, com a terra que és de la Catalunya Vella. El fet de tenir dues co-capitals, Sabadell i Terrassa, dóna a la comarca un caràcter molt peculiar, únic a Catalunya. Tot i que no és un indret turístic en el sentit convencional i popular del terme, al Vallès Occidental s’hi troben molts paratges i racons d’interès, des dels parcs naturals de Collserola i Sant Llorenç del Munt i l’Obac, fins als cingles de Gallifa, des del Llobregat al Besòs i la riera de Caldes; des de jaciments arqueològics a barris moderns, o des de polígons industrials a centres de serveis empresarials i tecnològics . És un territori molt divers i exuberant que compta també amb un important catàleg de vestigis històrics, monuments, una gran diversitat cultural, projectes col·lectius força interessants i una societat rica en associacions.
El paisatge de la plana del Vallès Occidental presenta un mosaic d’ambients agrícoles i forestals entorn de les zones urbanitzades. El desenvolupament de l’activitat agrícola i ramadera de la comarca ha estat afavorida des d’antany per factors com el clima temperat de tipus mediterrani que la caracteritza, els seus sòls profunds desenvolupats sobre dipòsits sedimentaris tous, l’existència de recursos hídrics importants i, en general, la seva suau orografia.
Els espais naturals de la plana vallesana desenvolupen funcions de connexió biològica, tant entre les diferents serralades (Litoral i Prelitoral), com entre les regions planeres prelitorals (Penedès i Vallès Oriental). Les connexions que s’hi estableixen, a través de la plana vallesana, tenen un especial interès per a la conservació del patrimoni natural i agroforestal de Catalunya.
Aquests espais naturals del Vallès Occidental (tant els de la plana com els de les serralades) tenen un gran valor des del punt de vista naturalístic, cívic i estratègic per a l’articulació del territori. També representen l’entorn més proper al ciutadà i és aquí on els ciutadans, en una societat cada vegada més urbanitzada i amb menys espais verds, poden desenvolupar les seves activitats d’esbarjo.
El territori que abasta la comarca del Vallès Occidental és cruïlla de comunicacions amb les comarques de l’interior de Catalunya i entre el nord i el sud de la conurbació barcelonina, està ben connectat amb la resta d’Europa i té una densa xarxa de carreteres i autopistes que la travessen verticalment i horitzontalment, A-7, C-58, N-150, C-16 i C-17, i diverses línies de ferrocarril.
Amb més de l’11% de la població del Principat, 751.049 habitants l’any 2002, abasta menys del 2% del territori català, 580, 7 km2. Amb tot, és centre d’una dinàmica econòmica i social molt important. En aquests darrers anys sofreix les tensions que li suposa una taxa d’atur una mica superior a la mitjana de Catalunya tot i tenir també un índex de noves inversions superior. Tot això fa que el Vallès Occidental sigui, a hores d’ara, una de les comarques amb una personalitat més marcada de les situades a l’entorn del Cap i Casal, de la gran metròpoli barcelonina.
Pau Vila escrivia “l’esguard resta sempre sorprès i encantat per la varietat de paisatges que el Vallès presenta d’un cap a l’altre” i encara afegia “és una diversitat que es desdobla en una infinitat de matisos allà on la terra plana es confon amb la muntanya”. No és, doncs, d’un xovinisme casolà sentenciar que el Vallès Occidental encara és una comarca bonica en el seu conjunt, tal com la descrivia el pedagog i geògraf , de la qual podem apreciar la immediatesa rural i estimar tot allò que tenim a l’abast. En definitiva, estimar racons i llocs d’interès desconeguts, que de ben segur, tenen suficients elements d’orientació i d’estímul per visitar-los.
Població del Vallès Occidental (2005)
| Municipi | Habitants | | Badia del Vallès | 14.230 | | Barberà del Vallès | 27.827 | | Castellar del Vallès | 20.437 | | Castellbisbal | 10.842 | | Cerdanyola del Vallès | 57.114 | | Gallifa | 210 | | Matadepera | 7.966 | | Montcada i Reixac | 31.725 | | Palau-Solità i Plegamans | 12.836 | | Polinyà | 6.428 | | Rellinars | 605 | | Ripollet | 34.735 | | Rubí | 68.102 | | Sabadell | 196.971 | | Sant Cugat del Vallès | 70.514 | | Sant Llorenç Savall | 2.229 | | Sant Quirze del Vallès | 16.581 | | Santa Perpètua de Mogoda | 21.409 | | Sentmenat | 6.988 | | Terrassa | 194.947 | | Ullastrell | 1.450 | | Vacarisses | 4.592 | | Viladecavalls | 6.890 |
Font: L'Institut d'Estadística de Catalunya: Padró Municipal d'Habitantes. Xifres oficials
|
|
 |
|