- El Vallès Occidental- va continuar el Valloc- és una comarca que encara conserva boscos molt macos i camins on es pot anar a passejar. El que passa és que la majoria dels humans volen arribar a tot arreu en cotxe, encara que si que s’hi pot anar en carro, a cavall, en bici o a peu. Nosaltres, els Vallocs, treballem per conservar els boscos i els camins del Vallès Natural lluitant contra les gamberrades dels Tòxics, que ho fan malbé tot, i les d’alguns humans que són molt pitjor que ells. Per això, ens agradaria que la gent sortís dels pobles i les ciutats. Voldríem que tothom anés a fer un volt per aquests boscos i camins i veiessin la nostra feina: segur que més d’un s’endurà moltes sorpreses si s’acosta al Vallès Natural.

- I tu, com a Valloc, què els hi recomanaries als habitants del Vallès Occidental?- va preguntar el professor.

- Doncs que comencin a recórrer els camins i busquin masies on encara crien les gallines amb blat o on es pot menjar una bona carn a la brasa; fonts d’aigües netes on els avis de la comarca ja hi anaven de petits; coves misterioses que, potser amaguen alguna antiga llegenda de dracs sanguinaris; ermites on s’hi reuneix la gent en alegres aplecs; castells on vivien cavallers valents i dames boniques i que formen part de la nostra història; arbres monumentals que fa anys que donen la seva ombra a qui se’ls acosta; flors de moltes colors on van abelles i papallones; vinyes que, abans de la tardor, s’omplen de raïm del que fa bon vi... sembla mentida que puguem viure a prop de llocs tan macos i no els coneguem. Val la pena fer camí i endinsar-se al Vallès Natural, doncs mai se sap el que s’hi pot trobar: un bon esmorzar, una festa amb molta gresca, simplement una excursió interessant... o, fins i tot, amb una mica de sort, podeu trobar un Valloc simpàtic i eixerit com jo.

- Fem-fem!!!- va cridar el company d’en Xaloc, animant a tots a fer camí i a aprendre del paisatge que ens envolta.