-A veure si ho entenc- va dir en Somiatruites –tu ets un Valloc.

- Així és, senyor- respongué orgullós en Xaloc.

- I, si no és demanar massa...- va continuar el professor – Què és un Valloc?

- No ho sap?- s’exclamà el Xaloc, sorprès- doncs un Valloc és el mateix que un Solsonifaci del Solsonès o un Garrafecol del Garraf, però nosaltres sóm del Vallès Occidental. Vivim pels camins rurals que envolten les ciutats i pobles del Vallès Natural. Ens encarreguem de protegir la comarca, molt especialment aquest camins que són casa nostra. Els Vallocs lluiten contra la contaminació, procurem que els boscos estiguin nets, treballem en la prevenció d’incendis i moltes altres coses que hem de fer per culpa d’un fet vergonyós: els humans, de vegades, sou una mica bruts i feu malbé la natura. Afortunadament, cada cop hi ha més gent que té en compte cóm n’és d’importat la conservació dels espais naturals, els pulmons que fan respirar la comarca, pel futur de tots plegats.

- M’agrada molt el que m’expliques- va interrompre el professor- jo sóc excursionista des de ben jove i ja sé de què em parles. Però, abans que continuïs, hi ha una cosa que m’agradaria aclarir. Digua’m, Xaloc, què vol dir això que tu eres un Tòxic i ara ets un Reciclat?

- Això té a veure amb la història del nostre poble- va contestar en Xaloc- fa molts anys, al Vallès Natural, tots els Vallocs érem iguals i ens dedicàvem a coses tan maques com pintar les ales de dels papallones, mirar que cada pedra estés al seu lloc o fer sortir els bolets a la tardor. Però quan l’home va començar a destrossar boscos i rius, uns quants vam patir una mutació pel contacte amb els agents contaminats i es van convertir en Tòxics. Els Tòxics, en comptes de protegir el medi natural, es dediquen a destruir-lo. Jo abans n’era un, fins que vaig conèixer el meu amic sense nom. Ell em va dur fins a un lloc on vivia una colla de Vallocs i me’ls va presentar. Ells em van obrir els ulls i em van fer veure que eren més maques les rieres d’aigües netes, on viuen peixos i granotes, que les d’aigües contaminades i pudentes en les quals m’agradava banyar-me. Em van demostrar que era molt més bona una amanida amb tomàquets de l’hort que un plat precuinat amb força conservats i colorants. Em van ensenyar que el bosc és la llar de molts animalons simpàtics i que no fan mal a ningú; però que, si hi ha un incendi, esquirols, conills, salamandres, gripaus, guineus, porcs senglars i tants d’altres habitants dels nostres boscos, perden la seva casa. Totes aquestes coses me les van dir els que ara són els meus amics; i, des d’aleshores, estic al seu costat, és a dir: sóc un Tòxic Reciclat que lluita per la conservació del Vallès Natural.

- Fem-fem- va aplaudir l’amic d’en Xaloc.