|
| anterior | 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 | següent |
 |
||
|
I com el PARANY-12.06. era un aparell infal·lible, el nostre científic va aconseguir bons resultats en tan sols un parell d’hores: dins de la gàbia electromagnètica del parany, hi havia dues criatures ben curioses, com mai no n’havia vist cap. Una feia uns cinc centímetres de llargada, tenia el cap pelat amb un parell d’antenes, però sense orelles ni nas. L’altra tenia una forma molt estranya, com de fletxa recargolada, i no parava de fer bots i de cridar: “Fem-fem”.
El Professor estava molt content. Va agafar la seva llibreta d’apunts i va seure davant dels seus dos captius. El cap pelat semblava que estava cada vegada més enfadat. - Vull sortir d’aquí!- cridava. - Fem-fem,!!!- deia el seu company, enrabiat. El científic es va presentar. - Bon dia. Sóc el professor Somiatruites i no vull que penseu que sou els meus presoners. Més aviat us considero els meus convidats. Feia anys que us buscava. M’ha costat molt trobar-vos i, com comprendreu, no em puc arriscar a deixar-vos anar i que toqueu el dos. - I què vols, de nosaltres?- va preguntar el noiet de les antenes. Els que estaven dins de la gàbia van intercanviar unes paraules en veu baixa i, finalment, van contestar que hi estaven d’acord. |
||
| anterior | 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 | següent | ||
| Versió imprimible | ||||